Dimecres, 23 De Agost De 2017

Ajuntament de Tornabous

Pl. de la Vila, 1, Tornabous - 25331
Telèfon: 973 570 233 Fax: 973 570 630

Història

1 · 2 ...   »

EL POBLE DE TORNABOUS

Es creu que el nom de Tornabous prové de l'àrab taur an- nawus, que vol dir "prop del sepulcre i vora de la fossa". Encara que per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou.
Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sança.
Però la notícia més completa data del 1318 i diu que l'abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d'aquí, el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització al segle XIX.

EL POBLE DE LA GUÀRDIA D'URGELL

El seu nom prové del nom germànic watdja que volia dir construcció de defensa o vigilància.
La seva existència es remunta al segle XI, ja que l'any 1063 s'esmenta com a Guàrdia de Déu entre les lluites territorials del castell d'Almenara. El nom de la Guàrdia de Déu s'esmenta a la carta de població de la Fuliola l'any 1808. El segle XII s'hi bastí una torre de defensa de planta rectangular que encara avui es conserva.

EL POBLE DEL TARRÒS

El nom del poble Tarròs (Terrós) vol dir tros de terra que hom conrea.
Immediatament a la conquesta del Tarròs, Ermengol IV, comte d'Urgell donà el terme a Guillem Isarn per a la seva defensa i població l'any 1080. El 1381 el castell del Tarròs pertanyia a l'abadessa de Santa Cecília, possiblement del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins a l'Alt Urgell.

Més tard, l'any 1383 va passar a mans del monestir de Poblet. A partir del 1531 sembla que el poble i els seus habitants ja no eren del monestir de Poblet. Però vers el 1778 torna a ser de jurisdicció pobletana. Anys més tard va passar als marquesos de Barberà fins a l'abolició de les senyories l'any 1833.
Es creu que la família del que fou president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover eren descendents dels primers posseïdors del terme per concessió dels comtes d'Urgell.

FILLS IL·LUSTRE DEL MUNICIPI - SALVADOR SEGUÍ I RUBINAT

Foto

 

SALVADOR SEGUÍ I RUBINAT ( el noi del sucre)

Tornabous, Urgell, 1886 - Barcelona, 1923

Dirigent obrer. Establert amb la seva família a Barcelona (1888), fou aprenent de pintor. Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre. Aviat es destacà per la seva inquietud política; assistí a mítings obreristes i es veié atret per l'ideari anarquista. Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i féu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes. El 1904, arran d'un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s'organitzà un aldarull que provocà una mort; detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència. Impulsà la creació del moviment de la Solidaritat Obrera i l'organització d'un congrés (1908) del qual sortí la Federació Regional Obrera Catalana. Al Congrés Obrer de Barcelona (1910) propugnà la unificació de tots els obrers de la Península Ibèrica, però sabé mantenir-se en una línia d'actuació catalanista, per tal com, segons ell, no tenia raó d'ésser que aquesta fos una posició exclusiva de la Lliga Regionalista, la qual atacà sovint. Partidari d'una aliança entre la CNT i la UGT, aconseguí que convoquessin una vaga general conjunta (1916), que reeixí. Al congrés de Sants (juny-juliol del 1918) fou elegit secretari general de la CNT i acordà l'organització dels sindicats d'indústria o de ram (popularment anomenats sindicats únics), que ell propugnava des de feia temps i que havien d'ésser un mitjà d'enfortiment de la classe obrera que li permetria d'evitar el recurs a la violència, la qual ell condemnava sempre. En produir-se la vaga de La Canadenca, el prestigi de Seguí féu que les autoritats li demanessin la seva intervenció per a fer cessar la vaga, en canvi de promeses de reincorporació als llocs de treball dels obrers acomiadats i l'alliberament dels detinguts. Efectivament, en el míting celebrat a la plaça de les Arenes, de Barcelona, aconseguí de convèncer els obrers allí reunits, malgrat una forta oposició inicial, de la conveniència de tornar victoriosament al treball. Però quan, assolit això, les autoritats no compliren les promeses, la vaga es reprengué (24 de març). Aquestes experiències el convenceren que calia menar la lluita obrera a través d'una madura organització sindical, i que, a més, calia allunyar-se de l'apoliticisme preconitzat pels vells dirigents anarquistes i crear un partit polític obrer d'àmbit català, tasca en la qual fou encoratjat per Francesc Macià i Francesc Layret i que exposà en un discurs a l'Ateneo de Madrid (1919). El seu projecte de crear així un partit socialista català li valgué antipaties en alguns sectors anarquistes, i també en la Federació Patronal. En iniciar-se l'etapa de repressió violenta del governador civil Martínez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers; poc després era assassinat Layret, col·laborador seu en el projecte de creació del partit. Reclòs al presidi de la Mola, a Maó, escriví articles i projectes polítics. En tornar a Barcelona, entrà en contacte amb la CGT portuguesa i preparava un viatge a Portugal quan fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena, de Barcelona.

 

 

1 · 2 ...   »


Mapa Web